Vals con Bashir és un documental que ens narra cinematogràficament els fets reals i no ficticis de la guerra amb el Líban. Aquesta pel·lícula conté una escena essencial: quan el periodista recorda la trucada que va fer al ministre de defensa d’Israel. Li pregunta si està al corrent de la massacre : « Gràcies per dir -m’ho i bon any! », respon. Llavors, en aquesta escena es veu que els responsables no fan res per evitar la massacre, i continuen matant gent, perquè la vida dels ciutadans i civils és només un nombre de persones que tenen que superar per matar més gent del enemic i així consecutivament.
Un dels trastorns més comuns de soldats que retornen d’una guerra, és la experiència post-traumàtica, coneguda com Neurosis de Guerra o Fatiga Psicològica de Combat; que és molt present en aquesta pel·lícula. En la vida quotidiana es poden donar situacions que també desemboquin en certa manera en aquest trastorns; com la violació, el robatori, la mort d’un familiar proper, etc.
A més, en Vals con Bashir és veu com a les guerres les víctimes se les deshumanitza, perquè per la gent que les ha matat no significa res. No les veuen com persones humanes sinó com a gent que tenen que matar per poder guanyar la guerra i fer que l’enemic es retiri o reculi.
Un exemple clar de la deshumanització de les persones van ser els camps de concentració de la Segona Guerra Mundial. Aquets eren bruts, la gent vivia en condicions infrahumanes, eren gran per a que càpiguen tota gent que volien tancar, tenien que fer treballs molt durs, no podien menjar quasi res i tampoc podien veure a les seves famílies, perquè estaven separats els homes i les dones.
Veure les imatges de la mort i desesperació que viuen els civils a causa de la guerra ens aporta poder veure la cara més fosca de la guerra.
Una altre efecte de la guerra amb el Líban que es mostra a la pel·lícula, és una societat tan militaritzada que comporta que el país és quedi aturat en el procés del desenvolupament del país degut a la focalització i monopolització del servei militar a la societat. A més, al enviar fills a la guerra els pares poden arribar a enterrar als seus fills i molta gent vegin morir a gent propera degut a la gran devastació que hi ha una guerra, fent que sigui un dels causants del malestar social
El director haurà decidit fer el documental a través d’animacions perquè d’aquesta manera pot exposar exactament el que vol representar. També pot ser que el director ho hagi fet amb animacions perquè els espectadors puguin tenir una “experiència més lliure” amb la pel·lícula, es a dir, l’espectador utilitzar més la seva imaginació i capacitat per a entendre a la seva manera la pel·lícula.
 |
| Imatge de la pel·lícula Vals con Bashir |
Per finalitzar l'última entrada d'aquest curs, aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula:
