Els 6 estadis del desenvolupament moral -Segons L. Kohlberg

La teoria de Kohlberg dicta que la moralitat es desenvolupa paral·lelament al desenvolupament de la psicologia de cada persona. La moralitat pot passar per sis estadis, els quals es classifiquen en tres etapes:

NIVELL PRECONVENCIONAL

En aquest estadi la persona no ha interioritzat la diferència entre el bé i el mal, les normes per ell són una realitat externa.

 1. Heteronomia: Sol transcriure entre els 5-6 anys, en període de desenvolupament normal, encara que hi ha adults que també es queden en aquesta etapa. Aquesta llei moral es imposada a la persona pels altres. És a dir, no sap diferenciar per ell mateix que està bé i que esta malament però lo tant hi ha que posar uns límits ja siguin a través del càstig o imposant obediència.

2. Individualisme: Transcórrer a partir dels 6 anys. Aquesta fase es quan les persones coneixen les regles del joc i entre en la llei del talió. "Et tracto com tu em tractes". És a dir, només respectaré les normes quan m'afavorreixin. Això comporta que la persona sigui agrable amb tu si tu ho ets amb ella, però també es venja (no agressivament) si es sent ofesa o molesta.

NIVELL CONVENCIONAL

En aquest estadi sí que ha interioritzat els diferents conceptes del bé i el mal.

3. Expectatives interpersonals: Aquesta fase sol coincidir amb l'adolescència, però com hem mencionat anteriorment, sempre que hi hagi un desenvolupament normal. Aquí apareixen els desitjos d'agradar a un grup (diferent al grup familiar) i ser acceptat pels altres. Entra en joc el concepte "Faig allò que esperis de mi, perquè vull que m'acceptis, que m'estimis." Aquest comportament comporta problemes quan les expectatives són contradictòries. Les característiques d'aquest estadi són que solen ser persones agradables, servicials i que depenen de l'opinió dels altres.

4. Sistema social i consciència: Quan teòricament ens fem adults comença la nostra autonomia moral i és lleial a les institucions socials establertes, fent que per ell fer el correcte sigui complir aquestes normes per proporcionar un bé comú. També es comença a fer responsable dels nostres compromisos. Aquesta persona intenta fer el bé a més d'evitar el mal, no per por ni per agradar sinó per compromís a sí mateixos i a les persones.
Les persones que arriven aquest estat només un 15% es capaç de pasar al següent nivell.

NIVELL POSTCONVENCIONAL

La convenció del bé i del mal són interioritzats però no depenen de la societat.

5. Contracte social: Va més enllà del cercle d'amics i familiar, s'obre cap al món sencer. Reconèix en fets més que en paraules i té com a lema: "Tots els homes i dones del planeta tenen dret a la vida i a la llibertat". Aquestes persones, actuaràn intentant fer el bé encara que sigui a través de petites accions.

6. Principis ètics universals: Creuen firmament en la igualtat de les persones. La seva Regla d'Or és "Fer pels altres, per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per mi". Només grans persones com Gandhi, M. Luther King o Jesús de Natzaret han sigut capaços de arriar aquest estadi.

Si voleu saber més detalladament sobre els sis estadis de Kohlberg entreu a:   http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/kohlberg.htm

La moral i la ètica

En la presa de decisions dels humans, s'han anat establint i acumulant pautes per saber escollir millor. Aquestes pautes de comportament, ja siguin individuals o socials, es solen convertir en normes que quan són transcrites,passem anomenar-les lleis. Tan les lleis com les normes dicten el nostre comportament. Totes les cultures tenen normes, les quals van canviant i adaptant segons es vegi necessari.

Encara que cada cultura tingui les seves pròpies normes i/o lleis, hi ha dos tabús molt globalitzats mundialment: el cannivalisme i les relacions sexuals entre familiars. Utilitzant el raonament, podrem arribar a la conclusió que aquest tabús són per tenir assegurat la nostra mateixa espècie. És a dir, si el cannivalisme estigués ben vist, ens acabariem menjant uns als altres; i per qüestions de genètica, les relacions entre familiars no són bones, ja que la informació genètica es barreja entre sí i acaben sortint molts problemes al individu descendent.

Les normes i lleis de la societat estan molt lligats a dos conceptes complementaris: la moral i la ètica. 
Però, primer de tot, què és la moral i la ètica?
La moral són els costums,actes i pensaments humans respecte la bonesa o la malesa, com tots els judicis que fem, les nostres opinions sobre el que esta bé o malament o la manera que tenim de catalogar un cert comportament, entre altres.
En canvi la ètica, es la reflexió sobre la moral, o sigui, "la moral pensada". Aquesta esta molt vinculada amb la filosofia.

Totes les religions també tenen pautes de morals. La major part de les religions (Cristianisme, Judaisme, Budisme, l'Islam...) es fonamenten en un gran principi moral:
"No facis als altres allò que no vols que et facin a tu."

A la Bíblia també parla sobre la moral en cites com:
 "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." (Jn 15,12-13)
I a la paràbola del Bon samarità (Ll 10,25-37):

"Un jueu estava de viatge i va ser atacat per uns bandolers que el van deixar malferit i sense diners a la vora d'un camí. Un sacerdot va passar pel costat i el va ignorar, el mateix va fer un ric compatriota. Posteriorment va venir un samarità pobre, que el va portar a un hostal on va pagar perquè el guarissin i l'ajudessin fins a la seva recuperació."


Us deixem aquest vídeo sobre la ètica i la moral trobada al Youtube:

Les persones: projecte i societat

Les persones de tots els éssers vius és únic que quan neix es el més indefinit en instints, no tenen cap hàbitat ni ocupació determinada...
Els únics elements que ens determinen a cadascú és la genètica, l'educació, el context en que ens desenvolupem, la cultura que ens envolta i l'estructura familiar entre altres.
Els mateixos elements fan que cada persona sigui diferent i tingui el seu propi projecte, és a dir, la seva pròpia vida. Durant aquest projecte tindrem cadascú que prendre diversos camins i opcions, lo que condiciona renúncia a la resta de propostes i escollir una sola. Les decisions sempre estaran condicionats pels nostres límits. 
Aquest projecte també esta condicionat per la societat, la qual fa impossible que tan homes con dones no estiguin sols. La humanitat sempre ha tingut aquesta necessitat de socialitzar-se amb el seu voltant i de viure en societat per poder desenvolupar-se completament. 
Per això, interacció amb els nostres familiars, família,cercle d'amics i/o companys i etc. també ens forma com a persones. I d'aquestes interaccions també surten conflictes. Que algunes situacions o circumstàncies surtin a vegades conflictes no és ni bo ni dolent, simplement inevitable. La manera de resoldre el conflicte és el que pot ser la correcta o la inadequada.
La nostra vida es com una gran diana bidireccional, en el qual el cercle d'enmig dependria i es definiria a través de tots el demés cercles i viceversa.

Curtmetratge "Validation" vist a la classe: 

L'Esperança

Una de les característiques més importants avui en dia des de 2008 es la crisis econòmica. La crisis té una vesant econòmica, la sensació de desesperança. La crisis es real: pèrdua de llocs de treball, botigues que tanquen... És a dir, la desesperança es una conseqüència col·lateral de la crisis.
L'esperança no es creure en allò impossible, si no en el canvi. El seu antònim seria resignació. Els valors molt semblant a l'esperança són: l'esforç, la perseverança, la valentia i la llibertat.

"L'esperança es el somni de l''home despert" -Aristòtil
"Mentre hi ha vida hi ha esperança" -Teòcrit
"...Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble" -(Rm 12,12-13) La Bíblia

Cançó sobre l'esperança, de Txarango: