dimecres, 18 de febrer del 2015

El somni d'un nou món

EL DERECHO AL DELIRIO - Eduardo Galeano

Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea.


En 1948 y en 1976, las Naciones Unidas proclamaron extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar.
¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito?
Vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible: el aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones; en las calles, los automóviles serán aplastados por los perros; la gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor; el televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas; la gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar; se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega; en ningún país irán presos los muchachos que se niegan a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo; los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas; los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas; los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos; los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas;la solemnidad se dejará de creer que es una virtud, y nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo; la muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes, y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero; nadie será considerado héroe ni tonto por hacer lo que cree justo en lugar de hacer lo que más le conviene; el mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra; la comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos; nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión; los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle; los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos;la educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla; la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla; la justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda; una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú; en Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria; la Santa Madre Iglesia corregirá las erratas de las tablas de Moisés, y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo; la Iglesia también dictará otro mandamieno, que se le había olvidado a Dios: "Amarás a la naturaleza, de la que formas parte"; serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma; los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados, porque ellos son los que se desesperaron de tanto esperar y los que se perdieron de tanto buscar; seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de justicia y voluntad de belleza, hayan nacido donde hayan nacido y hayan vivido cuanto hayan vivido, sin que importen ni un poquito las fronteras del mapa o del tiempo; la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.  

dimarts, 10 de febrer del 2015

UN CANVI PERSONAL I UN CANVI EN LES RELACIONS AMB ELS ALTRES

Reprenent el tema de Jesús, avui parlarem de dos tipus de canvis. 
Per començar teniu que saber que no és possible arribar al ''regne'' sense un canvi personal. 
Per poder fer aquest canvi s'ha de començar per una manera nova de mirar-nos a nosaltres mateixos. Com per exemple tenir una mirada més amable o una autoestima més elevada. 
Em de ser conscients que canviar aquesta mirada significarà enfrontar la vida amb més optimisme.
El canvi a de deixar de banda les ganes de aparentar o de quedar bé. 
Hi ha dos passatges de la bíblia on parla d'aquest canvi personal:

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
  Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
                                                                                                                       Lc 19, 1-10 

Un home important li va preguntar:
--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
  Jesús li digué:
--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.
Ell va dir:
--Tot això ho he complert des de jove.
  Jesús, en sentir-ho, li digué:
--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.


                                                                                                                     Lc 18, 18-23

El segon canvi es el que es fa amb la relacions amb els altres, que precedeix al canvi personal. Tot aquell que es capaç de reconèixer els valors en un mateix, també hauria de ser fàcil de indentificar-les sobre els altres. Saber descobrir en l'altre allò que té de bo demana un parell d'aptituds, la primera és temps i la paciència. La segona aptitud bàsica és produeix quan de vegades amb les relacions amb els altres s'espatllen, pots triar dos opcions, deixar de creure en les relacions humanes o perdonar i demanar perdó.  Aquí també hi ha dos passatges de la biblia:

 »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, 

                                                                                                                Mt 6, 2-3 

 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat. 

                                                                                                                Mt 23, 27-28

Us deixem aquests videos sobre el canvi personal i el canvi en les relacions amb els altres: 



dilluns, 9 de febrer del 2015

HONDURAS HOY - Col·laboració de Ramiro Pàmpols

La passada tarda del dijous 22 de gener, ens va venir a visitar des de Hondures Ramiro Pàmpols.
Ramiro és un home capellà que després de haver estat treballant en una fàbrica, al jubilar-se, va decidir anar a ajudar a qui ho necessitava molt lluny de casa, emprenent un viatge cap a Sud-Amèrica. Allà va viure en llocs com Mèxic, Haití (on, malauradament, va viure el terratrèmol) i finalment porta ja dos anys vivint a Hondures. Ell és part de la federació de Fe y Alegría, on treballa en el projecte "Donde se acaba la carretera".

Hondures és el país més empobrit del món després de Haití. La població del país ronda els 9 milions d'habitants que tenen una esperança de vida no superior als 60 anys. Degut a la alta mortalitat(tant infantil com materna), les famílies hondurenyes tenen molt fills a més de que així, obtenen més mà d'obra per treballar al cultiu principalment.
En l'àmbit de la religió predomina catòlica, molt segida de la protestant, sense oblidar les diverses ètnies que encara hi ha com els Tolupanes. Les esglésies d'Hondures s'organitzen per comunitats eclesials racionals als petits barris que hi ha. Els jesuïtes que allà prediquen són principalment de Califòrnia(E.E.U.U.) i de Espanya.
Culturalment el país conserva la seva antiga cultura maya, però encara això, hi ha poc turisme.
Encara tota la pobresa que respira el país, el paisatge és ric en vegetació,la qual és verda, abundant i amb molta fertilitat degut al seu clima sec i plujós que fa que hi hagi tres collites al any.

Gràcies aquest clima fa que les principals fonts de producció siguin els grans aliments bàsics com el gra, els fruits tropicals (mango, plàtan, pinya..), oli de palma que utilitzen per productes de bellesa nord-americana. Altres fonts de producció són la pesca, les mines de metalls preciosos, l'òxid de ferro (element base per la construcció d'aparells mòbils) i les centrals hidràuliques. Malgrat tot això només les multinacionals són les úniques que obtenen els beneficis creant que la població tingui una agricultura de subsistència o explotació i els habitants tinguin una dieta amb deficiències alimentàries.

Tots aquest últims aspectes mencionats, fa que nomenem al país com un país subdesenvolupat. I això, que comporta?
Doncs al parlar d'un país subdesenvolupat parlem d'un país amb estructures econòmiques, polítiques i socials inestables degut a factors com la corrupció política generalitzada o la inseguretat jurídica i ciutadana; un país amb un baix nivell tecnològic i una mínima industrialització i modernització (falta de vies de comunicació com carreteres); un país amb un nivell cultural bàsic i amb una cobertura sanitària insuficient.

Tot això provoca que degut aquestes tensions globals del país i les mínimes condicions necessàries per tenir una qualitat bona de vida, apareguin factors com la violència entre els ciutadans. Curiosament, una de les ciutats més perilloses del món es troba a Hondures, la ciutat de San Pedro Sula on hi ha una estadística de 20 morts diaris.
Aquesta violència també es genera per els grups com "Las Maras", grups de joves els quals entren al grup per tenir entrenament amb les armes i per tenir certa protecció. Encara aquesta imatge de violència, els motius pels quals lluiten els "Maras" són que l'estat subvencioni un ensenyament al ofici i que els donin un lloc de treball.

I després de tot això quin és el futur d'Hondures?
El futur d'Hondures a ciència certa no el podem saber pas, però sabem que si les grans cooperatives campesines, els sindicats i les noves generacions amb una població civil organitzada aconseguiran treure a Hondures de la seva situació d'empobriment i sumisió a les grans multinacionals per treure un gran rendiment al país pels seus propis habitants.


Per finalitzar l'entrada deixem el vídeo de la Desigualdad Mundial per poder veure que el gran problema de la humanitat és ara mateix la gran pobresa a la que esta sotmesa molta gent.