MONTSERRAT

Montserrat es la muntanya més important i significativa de Catalunya. En aquesta muntanya hi ha un monestir i una abadia on està la Mare de Déu de Montserrat, més coneguda com la moreneta.

Aspecte espiritual

La Santa Cova

Montserrat sempre ha estat vinculada amb l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, també conté petites esglésies i ermites (Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni. On molta gent fa tot el camí només per poder visitar tots els llocs religiosos i per poder fer les seves pregaries.

Aspecte Cultural

Montserrat es un important centre cultural, perquè que al monestir, hi ha una biblioteca amb uns 300.000 volums, una escolania de nois cantors (i es creu que és la més antiga d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dalí. Fins i tot es troben tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia.

Turisme a Montserrat

Montserrat és un important centre turístic, ja que ve gent de tota Europa. Hi ha moltes visites guiades per Montserrat, hi ha 10 diferents, unes més centrades en la part religiosa i espiritual, altres que són més turístiques, i altres.

Accessos i transports per arribar a Montserrat

Es pot accedir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També es pot pujar en telefèric i en un tren cremallera o també es pot accedir anant per senders de gran recorregut fins la muntanya. 

Experiència a Montserrat

El passat  6 de Novembre, nosaltres, els alumnes de 4t d'ESO de l'escola Sant Ramon Nonant, vam anar a Montserrat d'excursió.
Aquesta a part de ser una sortida cultural, ja que vam aprendre molt sobre la muntanya tant turísticament com espiritualment, vam conèixer gent de les altres dos escoles que feien la mateixa activitat que nosaltres (Escola Sant Jaume i l'escola Santa Teresa). 
L'activitat va començar quan al poble de Monistrol, el poble que esta a la faldilla de la muntanya, ens vam trobar totes l'escoles i vam formar els grups que ja havien estat establerts. Nosaltres vam ser el primer grup en pujar. Al principi cadascú anava amb la seva escola perquè ens donava vergonya, però quan només ens quedava un quart de camí ens vam començar a presentar-nos i relacionar-nos.
Quan tots els grups van estar reunits a la plaça del Monestir de Montserrat, vam anar a reunir-nos amb un dels monjos de Montserrat. Ell ens va explicar un petit resum sobre la muntanya i sobre el seu valor espiritual i ens va fer reflexionar sobre la vida i sobre el tipus de camins que escollim ens faràn obtindre o no els nostres objectius.
Després ens van donar l'opció de entrar a la Basílica de Montserrat poder escolar les veus blanques dels nens de la Escolania, una experiència única.
Al acabar el concert de la Escolania ens vam tornar a reunir a la plaça de la Basílica per menjar i tenir temps lliure, i així acabar el nostre dia.

Aquí un vídeo del dia a Montserrat!:

Testimonis de l'humanitat

Mahatma Gandhi

(2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948)

Va ser un advocat, polític i pensador indi del s. XIX-XX que es va reivindicar per aconseguir l'independència de l'Índia a través de la no violencia. Era un hinduista que tenia molt de respecte pels éssers vius, era vegetaria i era molt tolerant a altres formes de pensar i a altres religions.

Va estudiar dret a Londres a University College London però va tenir que anar a traballar a Sud-àfrica. Allà va començar a lluitar per la resistència i desobediència civil no violenta, va estar en contra de la discriminació hindú al país.

Aquest últim va fer que en 1894 crees un partit polític on defenia els seus drets. Després de 22 anys de protestes no violentes en Sud-àfrica, Gandhi va poder parlar amb Jan Christian Smuts, general sud-africà, la solució pel conflicte indi.

Al 1915 va regressar a l'Índia on va continuar amb els seus valors religiosos, filosòfics i polítics. També va ajudar aconseguir l'independència oficial de l'Índia el 15 d'agost de 1947.

El 30 de gener de 1948, amb 78 anys, va ser assassinat per un ultra-dretà hindú relacionat amb el govern.
Cita dita pel testimoni:
"La violència és la por als ideals dels altres"

Rachel Aliene Corrie

(10 d'abril de 1979 - 16 de març de 2003)

Va ser una activista estadounidense membre del Moviment Internacional de Solidaritat.

Mentre estava a la Franja de Gaza, va escriure al seu diari la vida tan dura que patien els palestins i els esforços dels palestins per sobreviure en mig de la guerra.

Va morir el 16 de març de 2003 aixafada per un bulldozer del exercit d'israelià a Palestina quan protestava contra les activitats de les Forces de Defensa Israelític en Gaza.

La seva mort va tenir molt interès internacional per investigar el cas, encara que Palestina va declarar que tot havia sigut un accident.
Cita dita pel testimoni:
"Tenim que inspirar-nos en les persones... les que mostren que els éssers humans poden ser amables, valents, generosos, forts, malgrat les circunstàncies més difícils"

Martin Luther King Jr.

(15 de gener 1929 - 4 abril de 1968)

Va ser un activista i pastor estadounidense del s.XX. 

En 1955 va iniciar una protesta no violenta contra la discriminació racial als negres a la seva ciutat.

Anys després, va organitzar una marxa per Washigton on hi van participar 250.000 persones, les quals volien millorar les condicions de vida dels negres al país. En aquesta marxa va recitar en seu famos discurs "I have a dream".

Al 1964 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Va ser assasinat al balcó del Hotel Lorraine al 4 d'abril de 1968.
Cita dita pel testimoni:
"La meva gran preocupació no es la perversitat dels dolents sinó la indiferència dels bons"

Oscar Romero

(15 d'agost de 1917 - 24 de Març de 1980)

Va ser un arquebisbe de San Salvador, assassinat per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars. Als 25 anys és ordenat sacerdot de l'ordre claretina. En 1964, va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Santiago de María, en el departament d'Usulután, on va estar durant tres anys. Posteriorment va ser nomenat secretari de la Conferència Episcopal d' El Salvador i en 1970 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador, fins que el 23 de febrer de 1977, arriba a ser arquebisbe de San Salvador, nomenament que li donà el papa Pau VI. Va ser assassinat d'un tret al cor per un francotirador dels esquadrons de la mort mentre celebrava missa en la capella de l'Hospital La Divina Providència en la colònia Miramonte de San Salvador.
Cita dita pel testimoni:
"La justícia és igual a les serps. Només mosseguen als que estàn desclaços"

Anne Frank 

(12 de juny de 1929 – 12 de març de 1945)

Era una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main, a Alemanya. És autora d'El diari d'Anne Frank, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial. Va ser mundialment coneguda gràcies al Diari d'Anna Frank, l'edició en forma de llibre del seu diari íntim, on va deixar constància dels gairebé dos anys i mig que va passar ocultant-se, amb la seva família i 4 persones més, dels nazis a Amsterdam (Països Baixos) durant la Segona Guerra Mundial.

Cita dita pel testimoni:
"Malgrat tot, encara segueixo pensant que la gent és bona"

Víctor Lidio Jara Martínez

(28 de setembre de 1932 - 15 de setembre de 1973)

Més conegut com Víctor Jara, va ser un director teatral, poeta, cantant i compositor de Xile. Va morir assassinat per militars xilens, la nit del 15 de setembre 1973, a l'edat de 40 anys.

Víctor Jara, és dut a l'Estadio Chile i torturat. Mor crivellat la nit del 15 de setembre, pocs dies abans de complir quaranta-un anys, el dia de la seva mort, diversos soldats li varen destrossar les mans a cops de culata, el varen deixar sense menjar ni aigua, el van humiliar i colpejar, fins que un subtinent li va disparar al cap i tot seguit va ordenar a diversos soldats que el rematessin.
Cita dita pel testimoni:
"La nostra vida no ha sigut feta per rodejar-la d'ombres i tristesses"

Malala Yousafzai

(12 de juliol de 1997-Actualitat)

Es una noia paquistaní la qual als 13 anys va decidir fer un bloc des de el que explicava la seva vida sota el règim del seu país (Tehrik e Taliban Pakistan) i com a les dones les prohibien el dret a l'educació. Aquesta protesta que feia Malala a través del bloc, va fer que el 9 d'octubre de 2012 fos víctima d'un atac del règim vinculat a un grup terrorista. L'atac va tenir lloc al autobús escolar on viatjava Malala mentre es dirigia de tornada a casa. Va rebre diverses bales al crani i al coll, de les quals va sobreviure milagrosament.

Al 10 d'octubre de 2014 rep el Premi Nobel de la Pau com a activista dels drets dels nens a Pakistan, fent que sigui la guanyadora més jove d'aquest premi.
Cita dita pel testimoni:
"No ens adonem de la importancia de la nostra veu quan som silenciats"

Lluís Espinal i Camps 

(2 de febrer de 1932 - 21 de març de 1980)

Va ser un missioner català que va ser destinat a Bolívia, on el coneixien amb el nom de Lucho. Va arribar a La Paz, on vivia en un barri molt pobre amb dos companys jesuïtes, el 6 d'agost de 1968. Va desenvolupar molt la seva faceta periodística: va ser crític cinematogràfic al diari Presencia, va produir En carne viva pel canal de televisió estatal, va treballar a la ràdio Fides i va ser director del setmanari Aquí fins que va morir. Tot i això, en la seva missió es va dedicar a lluitar per defensar els Drets Humans, i les seves postures contràries a la dictadura i favorables als moviments miners el van enfrontar amb el govern bolivià. El desembre del 1977 va participar en una vaga de fam de 19 dies per aconseguir la democràcia. La nit del 21 de març de 1980 va ser segrestat, torturat i brutalment assassinat: van disparar-li 17 bales i li van marcar amb cops una creu al pit. Augusto Chira,un pagès, va trobar el seu cos en un abocador. Una creu i unes flors recorden el lloc.
Cita dita pel testimoni:
"Senyor, tenim la rutina de acostumbrar-nos a tot. Encara que lo més ens fareix se'n oxida. Voldriem una sensibilitat no caracteritzada, per maravellar-nos. Senyor, no ens acostumis a veure injustícies sense que ens encengui la ira i la actuació"

Nelson Mandela

(18 de juliol de 1918-5 diciembre 2013)

Nelson Mandela va ser un advocat el qual es va unir al Congres Nacional Africà (CNA), una organització que feia campanyes pacífiques contra la discriminació i l’excessiva explotació que patien els negres sud-africans.

Com el govern blanc volia reprimir els manifestants, al 1961, Mandela va fundar l’organització Umkhonto we Sizwe (traduït seria: La llança de la nació) la qual cosa va passar a ser una lluita armada. Un anys després va ser capturat a Johannesburgo, on el van sotmetre a un judici i el van condemnar a la prisió de la isla Robben (Ciudad del Cabo), als 46 anys.

Aixó no va impedir que els seus seguidors continuessin lluitan per l’igualtat racial i molts governs exteriors van començar a exigir la llibertat de Mandela. La seva dona, Winnie, va ajudar a molts manifests de llibertat per Mandela.

Al 1990, amb 71 anys, el president Frederick de Klerk el va lliberar. Els dos líders van eliminar l’apartheid i gracies això van rebre el Premi Nobel de la Pau al 1993.

En 1994, Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica fins al 1999. Després es va retirar de la política.

El 5 de desembre de 2013, Nelson Mandela mor a causa d’una infecció pulmonar greu.

Cita dita pel testimoni:

"Todo parece imposible hasta que se hace"

Francisco Alves Mendes Filho

(15 desembre de 1944 - 22 desembre de 1988)

Més conegut com Chico Mendes, va ser un sindicalista i activista mediambiental brasiler que va lluitar per la protecció del Amazonas.

Va aconseguir el recolzament internacional i va rebre el premi Global 500 de la ONU i la medalla per el mediambient de Better World Societyal 1987.

Va ser assassinat davant de casa seva el 22 de desembre de 1988. Aquest acte va fer que entitats socials, polítiques, sindicalistes, de drets humans i ambientals s’unissin per formar el comité Chico Mendes, les qual van exigir que el crim no quedés impune. Això va fer que al 1990 es trobessin els culpables de l’assassinat, Darly i Darcy Alves da Silva els quals van ser condemnats aprisió.

Cita dita pel testimoni:

"No vull flors al meu enterrament, doncs sé que aquestes seràn arrancades d'algun florer"

Els 6 estadis del desenvolupament moral -Segons L. Kohlberg

La teoria de Kohlberg dicta que la moralitat es desenvolupa paral·lelament al desenvolupament de la psicologia de cada persona. La moralitat pot passar per sis estadis, els quals es classifiquen en tres etapes:

NIVELL PRECONVENCIONAL

En aquest estadi la persona no ha interioritzat la diferència entre el bé i el mal, les normes per ell són una realitat externa.

 1. Heteronomia: Sol transcriure entre els 5-6 anys, en període de desenvolupament normal, encara que hi ha adults que també es queden en aquesta etapa. Aquesta llei moral es imposada a la persona pels altres. És a dir, no sap diferenciar per ell mateix que està bé i que esta malament però lo tant hi ha que posar uns límits ja siguin a través del càstig o imposant obediència.

2. Individualisme: Transcórrer a partir dels 6 anys. Aquesta fase es quan les persones coneixen les regles del joc i entre en la llei del talió. "Et tracto com tu em tractes". És a dir, només respectaré les normes quan m'afavorreixin. Això comporta que la persona sigui agrable amb tu si tu ho ets amb ella, però també es venja (no agressivament) si es sent ofesa o molesta.

NIVELL CONVENCIONAL

En aquest estadi sí que ha interioritzat els diferents conceptes del bé i el mal.

3. Expectatives interpersonals: Aquesta fase sol coincidir amb l'adolescència, però com hem mencionat anteriorment, sempre que hi hagi un desenvolupament normal. Aquí apareixen els desitjos d'agradar a un grup (diferent al grup familiar) i ser acceptat pels altres. Entra en joc el concepte "Faig allò que esperis de mi, perquè vull que m'acceptis, que m'estimis." Aquest comportament comporta problemes quan les expectatives són contradictòries. Les característiques d'aquest estadi són que solen ser persones agradables, servicials i que depenen de l'opinió dels altres.

4. Sistema social i consciència: Quan teòricament ens fem adults comença la nostra autonomia moral i és lleial a les institucions socials establertes, fent que per ell fer el correcte sigui complir aquestes normes per proporcionar un bé comú. També es comença a fer responsable dels nostres compromisos. Aquesta persona intenta fer el bé a més d'evitar el mal, no per por ni per agradar sinó per compromís a sí mateixos i a les persones.
Les persones que arriven aquest estat només un 15% es capaç de pasar al següent nivell.

NIVELL POSTCONVENCIONAL

La convenció del bé i del mal són interioritzats però no depenen de la societat.

5. Contracte social: Va més enllà del cercle d'amics i familiar, s'obre cap al món sencer. Reconèix en fets més que en paraules i té com a lema: "Tots els homes i dones del planeta tenen dret a la vida i a la llibertat". Aquestes persones, actuaràn intentant fer el bé encara que sigui a través de petites accions.

6. Principis ètics universals: Creuen firmament en la igualtat de les persones. La seva Regla d'Or és "Fer pels altres, per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per mi". Només grans persones com Gandhi, M. Luther King o Jesús de Natzaret han sigut capaços de arriar aquest estadi.

Si voleu saber més detalladament sobre els sis estadis de Kohlberg entreu a:   http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/kohlberg.htm

La moral i la ètica

En la presa de decisions dels humans, s'han anat establint i acumulant pautes per saber escollir millor. Aquestes pautes de comportament, ja siguin individuals o socials, es solen convertir en normes que quan són transcrites,passem anomenar-les lleis. Tan les lleis com les normes dicten el nostre comportament. Totes les cultures tenen normes, les quals van canviant i adaptant segons es vegi necessari.

Encara que cada cultura tingui les seves pròpies normes i/o lleis, hi ha dos tabús molt globalitzats mundialment: el cannivalisme i les relacions sexuals entre familiars. Utilitzant el raonament, podrem arribar a la conclusió que aquest tabús són per tenir assegurat la nostra mateixa espècie. És a dir, si el cannivalisme estigués ben vist, ens acabariem menjant uns als altres; i per qüestions de genètica, les relacions entre familiars no són bones, ja que la informació genètica es barreja entre sí i acaben sortint molts problemes al individu descendent.

Les normes i lleis de la societat estan molt lligats a dos conceptes complementaris: la moral i la ètica. 
Però, primer de tot, què és la moral i la ètica?
La moral són els costums,actes i pensaments humans respecte la bonesa o la malesa, com tots els judicis que fem, les nostres opinions sobre el que esta bé o malament o la manera que tenim de catalogar un cert comportament, entre altres.
En canvi la ètica, es la reflexió sobre la moral, o sigui, "la moral pensada". Aquesta esta molt vinculada amb la filosofia.

Totes les religions també tenen pautes de morals. La major part de les religions (Cristianisme, Judaisme, Budisme, l'Islam...) es fonamenten en un gran principi moral:
"No facis als altres allò que no vols que et facin a tu."

A la Bíblia també parla sobre la moral en cites com:
 "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." (Jn 15,12-13)
I a la paràbola del Bon samarità (Ll 10,25-37):

"Un jueu estava de viatge i va ser atacat per uns bandolers que el van deixar malferit i sense diners a la vora d'un camí. Un sacerdot va passar pel costat i el va ignorar, el mateix va fer un ric compatriota. Posteriorment va venir un samarità pobre, que el va portar a un hostal on va pagar perquè el guarissin i l'ajudessin fins a la seva recuperació."


Us deixem aquest vídeo sobre la ètica i la moral trobada al Youtube:

Les persones: projecte i societat

Les persones de tots els éssers vius és únic que quan neix es el més indefinit en instints, no tenen cap hàbitat ni ocupació determinada...
Els únics elements que ens determinen a cadascú és la genètica, l'educació, el context en que ens desenvolupem, la cultura que ens envolta i l'estructura familiar entre altres.
Els mateixos elements fan que cada persona sigui diferent i tingui el seu propi projecte, és a dir, la seva pròpia vida. Durant aquest projecte tindrem cadascú que prendre diversos camins i opcions, lo que condiciona renúncia a la resta de propostes i escollir una sola. Les decisions sempre estaran condicionats pels nostres límits. 
Aquest projecte també esta condicionat per la societat, la qual fa impossible que tan homes con dones no estiguin sols. La humanitat sempre ha tingut aquesta necessitat de socialitzar-se amb el seu voltant i de viure en societat per poder desenvolupar-se completament. 
Per això, interacció amb els nostres familiars, família,cercle d'amics i/o companys i etc. també ens forma com a persones. I d'aquestes interaccions també surten conflictes. Que algunes situacions o circumstàncies surtin a vegades conflictes no és ni bo ni dolent, simplement inevitable. La manera de resoldre el conflicte és el que pot ser la correcta o la inadequada.
La nostra vida es com una gran diana bidireccional, en el qual el cercle d'enmig dependria i es definiria a través de tots el demés cercles i viceversa.

Curtmetratge "Validation" vist a la classe: 

L'Esperança

Una de les característiques més importants avui en dia des de 2008 es la crisis econòmica. La crisis té una vesant econòmica, la sensació de desesperança. La crisis es real: pèrdua de llocs de treball, botigues que tanquen... És a dir, la desesperança es una conseqüència col·lateral de la crisis.
L'esperança no es creure en allò impossible, si no en el canvi. El seu antònim seria resignació. Els valors molt semblant a l'esperança són: l'esforç, la perseverança, la valentia i la llibertat.

"L'esperança es el somni de l''home despert" -Aristòtil
"Mentre hi ha vida hi ha esperança" -Teòcrit
"...Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble" -(Rm 12,12-13) La Bíblia

Cançó sobre l'esperança, de Txarango: