HONDURAS HOY - Col·laboració de Ramiro Pàmpols

La passada tarda del dijous 22 de gener, ens va venir a visitar des de Hondures Ramiro Pàmpols.
Ramiro és un home capellà que després de haver estat treballant en una fàbrica, al jubilar-se, va decidir anar a ajudar a qui ho necessitava molt lluny de casa, emprenent un viatge cap a Sud-Amèrica. Allà va viure en llocs com Mèxic, Haití (on, malauradament, va viure el terratrèmol) i finalment porta ja dos anys vivint a Hondures. Ell és part de la federació de Fe y Alegría, on treballa en el projecte "Donde se acaba la carretera".

Hondures és el país més empobrit del món després de Haití. La població del país ronda els 9 milions d'habitants que tenen una esperança de vida no superior als 60 anys. Degut a la alta mortalitat(tant infantil com materna), les famílies hondurenyes tenen molt fills a més de que així, obtenen més mà d'obra per treballar al cultiu principalment.
En l'àmbit de la religió predomina catòlica, molt segida de la protestant, sense oblidar les diverses ètnies que encara hi ha com els Tolupanes. Les esglésies d'Hondures s'organitzen per comunitats eclesials racionals als petits barris que hi ha. Els jesuïtes que allà prediquen són principalment de Califòrnia(E.E.U.U.) i de Espanya.
Culturalment el país conserva la seva antiga cultura maya, però encara això, hi ha poc turisme.
Encara tota la pobresa que respira el país, el paisatge és ric en vegetació,la qual és verda, abundant i amb molta fertilitat degut al seu clima sec i plujós que fa que hi hagi tres collites al any.

Gràcies aquest clima fa que les principals fonts de producció siguin els grans aliments bàsics com el gra, els fruits tropicals (mango, plàtan, pinya..), oli de palma que utilitzen per productes de bellesa nord-americana. Altres fonts de producció són la pesca, les mines de metalls preciosos, l'òxid de ferro (element base per la construcció d'aparells mòbils) i les centrals hidràuliques. Malgrat tot això només les multinacionals són les úniques que obtenen els beneficis creant que la població tingui una agricultura de subsistència o explotació i els habitants tinguin una dieta amb deficiències alimentàries.

Tots aquest últims aspectes mencionats, fa que nomenem al país com un país subdesenvolupat. I això, que comporta?
Doncs al parlar d'un país subdesenvolupat parlem d'un país amb estructures econòmiques, polítiques i socials inestables degut a factors com la corrupció política generalitzada o la inseguretat jurídica i ciutadana; un país amb un baix nivell tecnològic i una mínima industrialització i modernització (falta de vies de comunicació com carreteres); un país amb un nivell cultural bàsic i amb una cobertura sanitària insuficient.

Tot això provoca que degut aquestes tensions globals del país i les mínimes condicions necessàries per tenir una qualitat bona de vida, apareguin factors com la violència entre els ciutadans. Curiosament, una de les ciutats més perilloses del món es troba a Hondures, la ciutat de San Pedro Sula on hi ha una estadística de 20 morts diaris.
Aquesta violència també es genera per els grups com "Las Maras", grups de joves els quals entren al grup per tenir entrenament amb les armes i per tenir certa protecció. Encara aquesta imatge de violència, els motius pels quals lluiten els "Maras" són que l'estat subvencioni un ensenyament al ofici i que els donin un lloc de treball.

I després de tot això quin és el futur d'Hondures?
El futur d'Hondures a ciència certa no el podem saber pas, però sabem que si les grans cooperatives campesines, els sindicats i les noves generacions amb una població civil organitzada aconseguiran treure a Hondures de la seva situació d'empobriment i sumisió a les grans multinacionals per treure un gran rendiment al país pels seus propis habitants.

Per finalitzar l'entrada deixem el vídeo de la Desigualdad Mundial per poder veure que el gran problema de la humanitat és ara mateix la gran pobresa a la que esta sotmesa molta gent.